Laura Ariño Fotografia

Llamar Cómo llegar Página web Contactar con la empresa

Laura Ariño Fotografia Fotògrafa de maternitat, nounats, nens i families. Fotografia natural i creativa al Baix Penedès. Estudi de llum natural.

Fotografia que envolta la maternitat; lactancia, recent nascuts, embarassos.. Sóc la Laura, sóc fotògrafa i intento transmetre a través dels meus ulls la bellesa que jo veig al món. M'agrada treballar amb famílies, nens i tot allò que transmeti felicitat, tendresa i alegria.

Estic especialitzada en fotografia de maternitat i nounats al Baix Penedès. Em dedico a retratar els moments més especials en la vida d'una família i això em fa sentir realitzada.

La meva fotografia pretén captar l'amor per la vida, per les persones, per la família. Pretén guardar
les emocions i la naturalitat que es viuen en una etapa que dura molt i molt poc però que conté sempre molta intensitat.

L'estudi, de llum natural, està ubicat a Banyeres del Penedès. Estem a una hora de Barcelona i 40 minuts de Tarragona. A la vora del Garraf, l'Alt Penedès i l'Anoia. Ben comunicat, bons accessos i parking gratuït davant de la porta.

També em dedico als reportatges de casaments. Amb experiència de més de 50 bodes realitzades des de 2015 a Barcelona, Tarragona, Manresa o Girona.

Lluna de pell, en diuen. Aquells dies, aquelles hores sagrades, íntimes on el que importa únicament és que la mare i el ...
14/10/2026

Lluna de pell, en diuen. Aquells dies, aquelles hores sagrades, íntimes on el que importa únicament és que la mare i el bebè puguin descansar, recuperar-se i connectar.

Sovint les presses ens porten a obviar aquest espai tan important. I passa volant. I passa de llarg.

I ens oblidem d’travessar-lo amb total presència.

Tant de bo fóssim una societat conscient de la importància que tenen aquestes hores, i que puguem recordar a les mares que no necessiten res més que viure-ho. I que les cuidem, les abastim de menjar bo i nutritiu. Que les estimem i les ajudem de debò.

Que les ajudem a connectar amb elles mateixes. Que es puguin escoltar i respectar. Que no tinguin pressa per tornar a una vida que ja no existeix.

Perquè, recordem-ho, la vida es transforma en el part i és impossible evitar-ho.

M’explico? ✨

14/10/2026

A casa hi ha crits constantment.
D’alegria, d’enrrabiades, de riures i batalles.

Hi ha dies que costa sostenir tanta intensitat, i d’altres que sents que la vida és un regal.

I d’aquesta dualitat parlo, molt de tan en tan, en la newsletter d’El soroll de la tendresa.

Pots trobar el link a la bio per apuntar-te i llegir les meves històries.

La veritat, escric i envio menys. Però em queda esperança i penso que tornaré a tenir veu i temps per retornar-hi.

Estic vivint molt fort això que m’està passant.Això de ser mare de tres nenes. Això de tenir una bebè. Això de tenir res...
10/10/2026

Estic vivint molt fort això que m’està passant.

Això de ser mare de tres nenes. Això de tenir una bebè. Això de tenir responsabilitats extremes, com els canvis d’armaris. Això de pensar en què esmorzem, dinem o sopem.

Estic vivint molt fort això de sentir-me perduda, a estones. Vivint fort aquella sensació de voler agafar la porta i marxar. Allò que deia la mama.

Estic vivint fort això de sentir que no arribo.
Que acumulo setmanes i no arribo.

Això de perdre els papers i cridar, a vegades.

Estic vivint fort això de no reconèixer el meu cos. Ni la panxa, ni les marques de la pell. Això de perdre cabells descontroladament i de no dormir del tot bé.

Estic vivint molt fort
això de ser mare.

Això d’estimar sense límits. Això de sorprendre’m amb tot allò que em diuen o fan.

Això de descobrir-me capaç de fer caldos, i purés i llenties. De descobrir-me curant angines i culs encetats amb remeis naturals.

Això de descobrir-me capaç de buidar la compra del cotxe amb una sola mà. De fer un pastís per aprofitar dos plàtans oblidats a la motxilla. I que quedi bo.

Això de tenir manetes a la cara, al coll i als pits, de nou. A totes hores. Estic vivint fortíssim els riures, les curses per casa i les nits de pizza i peli dels divendres.

Estic vivint i descobrint els meus prop*s poders de mare. Que no hagués imaginat mai tenir. I ho visc des de la mateixa sorpresa, el cansament i l’esgotament.

I sí.
Hi ha estones que no puc més.

I no.
No ho canviaria per res.

Estic vivint fort això de ser present a la infància de les meves filles. I ho estic fent en aquest segle.

Que això ja,
és un altre tema.

De quan vam sortir a passejar pels jardins del poble, i vam guardar un moment especial per sempre 🌾 . Sense més pretensi...
05/08/2026

De quan vam sortir a passejar pels jardins del poble, i vam guardar un moment especial per sempre 🌾 .

Sense més pretensió que el de tenir un record bonic, emotiu i feliç d’un estiu que no oblidaran mai.

Així de fàcil,
així de bonic.

🐣

Agost.Entra llum pels forats de la persiana. Fa dies que no les pujo quan em llevo. I m’encanta fer-ho. Ho enyoro.Normal...
01/08/2026

Agost.

Entra llum pels forats de la persiana. Fa dies que no les pujo quan em llevo. I m’encanta fer-ho. Ho enyoro.

Normalment, al matí, apujo la persiana i l’habitació s’omple dels raigs de sol. Cada dia.

Però des de fa unes setmanes no puc fer-ho.

Perquè, quan obro, tot i que només siguin les vuit, entra foc per la finestra.

L’estiu.

Així que em limito a ventilar obrint només un pam. Encenc el ventilador del sostre a tota màquina, obro portes i finestres, i espero que això ja serveixi per renovar l’aire de dins.

La carlota i jo som un pack fusionat estirat al llit.

Manetes i cametes movent-se mentre es discuteix amb el pit. Necessita adormir-se de nou.

Només són les vuit.

Agafo el mòbil per posar-me al dia. No sé de què. Entro a Instagram i, anant d’aquí cap allà, m’adono que només he publicat un dia de juliol.

Em molesta perquè estic treballant molt, i m’agradaria ensenyar el que f**g al món. Però em costa passar per aquí a deixar fotos sense més.

M’agrada posar-hi paraules.

També penso que potser no caldria tant. Que el que haig de fer és ensenyar les fotos que f**g i ja.

Però no en sé.

Jo treballo i visc així.

Aquest mes de juliol he fet moltíssimes fotos.

Entre elles, les de l’Alba i el Joan al jardí de casa seva.

Es pot sentir la xafogor en una foto? El Sol va marxar, les xitxarres cantaven fortíssim, la lluna estava ben alçada i, tot i això, la calor era pràcticament insuportable.

Però ja passa que, quan has de parir a finals d’estiu, la calor, la suor i els mosquits formin part de la història i el record.

☀️

“Les claus del p*s ja estan entregades. Els mobles fora i l’estudi buit.Jo tenia plans. Un comiat. Unes fotos. Unes para...
01/07/2026

“Les claus del p*s ja estan entregades. Els mobles fora i l’estudi buit.
Jo tenia plans. Un comiat. Unes fotos. Unes paraules.

Res ha sortit com esperava.
Perquè la vida arrasa.

Perquè sense preveure-ho, una bronquiolitis aguda et para en sec.”

Així comença el segon capítol de La Mudança.
L’has llegit?

“He estat deu anys disparant entre aquestes quatre parets. 10 estius, 10 tardors, 10 hiverns i 10 primaveres. Un número ...
30/06/2026

“He estat deu anys disparant entre aquestes quatre parets.
10 estius, 10 tardors, 10 hiverns i 10 primaveres.

Un número rodó.
Una dècada.

Aquest p*s s’ha vestit de Nadal, de tardor i estiu.
I s’ha tancat en ple solstici.
I, amb el final de la desena primavera,
ha començat un estiu que estrena una nova etapa.”

Aquest final es mereix una bona història de comiat. I ho he fet a partir de la newsletter. A les històries tens l’enllaç per rebre-ho i llegir-ho amb calma.

I en aquest carrussel, una de les últimes sessions a l’estudi del carrer Alcalá de Henares, a una de les millors persones que conec i a la que estimo des de fa més de vint anys, amb la seva família 🤍.

Ahir vam sortir a jugar amb l’Estela i la seva família. I com m’agrada jugar! Sobretot si és amb aquesta família en aque...
04/06/2026

Ahir vam sortir a jugar amb l’Estela i la seva família. I com m’agrada jugar! Sobretot si és amb aquesta família en aquest espai que tant m’agrada 🤍.

Reserva la teva sessió per aquest estiu ara 🔥

Disset dies de postpart.Disset dies que som cinc.Disset dies de remoguda, de sang, de llet.Disset dies que semblen molts...
29/04/2026

Disset dies de postpart.

Disset dies que som cinc.

Disset dies de remoguda,
de sang, de llet.

Disset dies que semblen molts més.

Disset dies i encara no havia escrit.

I, segurament, perquè no sé què dir.

Perquè continuo assimilant que fa disset dies paria al menjador de casa protegida, acompanyada i envoltada d’amor, calma i confiança.

Encara assimilo que soc mare, de nou.
I ara de tres.

Continuo assimilant aquest enamorament tan gran, aquest amor tan fort que sento per una nena que acabo de conèixer.

Assimilo que tinc tres tresors, que em falten mans, i ulls. Que els ritmes són diferents.
El d’elles, el meu.
El de tots.

Assimilo que vaig parir fa disset dies i el món continua rodant. I assimilo que, lluny del primer postpart, ara jo no puc quedar-me en una bombolla a totes hores.

I que, enmig de tot aquest viatge, encara no he pogut col·locar-ho tot.

La roba no em va, els pits tornen a ser enormes, el cul i les galtes m’han crescut. Tinc gana a totes hores. Rajo llet, perdo sang.

La Berta i la Joana canten quan la Carlota plora. I ella les escolta, i para.

Aquest cop, tot i faltar-me mans per tot el que necessito fer o sostenir, tinc moltes més mans a casa que em faciliten la feina.

Mans per agafar la Carlota quan f**g p**i o mans per portar-me allò que necessitem quan estem al sofà fent teta.

De cop i volta enyoro les meves filles grans.
Que les veig, i sento, gegants.

I a estones em sobra el soroll que fan i necessito dormir. I em sento culpable. I a estones necessito que s’adormin abraçades a mi. Són tres, i només tinc dos braços, però juro que sento que puc abraçar-les perfectament a les tres.

I a estones ploro.

Però aquesta mà al meu pit, la seva cara plena de llet i l’olor de nadó em tornen a lloc.

I a estones penso que que fàcil. Que hem avançat molt el nivell i que quin domini del caos i la vida familiar.

I a altres penso que som uns inconscients. Que com ho farem! Que quina liada.

I és que disset dies són pocs,
però també tota una vida.

I quin viatge,
altra vegada.

Dirección

-
Tarragona
43711

Horario de apertura

Lunes 10:00 - 20:00
Martes 10:00 - 20:00
Miércoles 10:00 - 20:00
Jueves 10:00 - 20:00
Viernes 10:00 - 20:00

Teléfono

+34616957446

Página web

Notificaciones

Sea el primero en enterarse: le enviaremos un correo electrónico cuando Laura Ariño Fotografia publique novedades y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin y puede darse de baja en cualquier momento.

Contactar Con La Empresa

Enviar un mensaje a Laura Ariño Fotografia:

Atajos

Compartir

Categoría