¿Qué es el sitio web?

http://www.carolinacanellas.com/

Caro Cañellas Fotografia, Mare de Déu de Loreto 72, Pallejá (2026)

01/10/2025

🎵 NADAL EN ACÚSTIC 💫

I per fi ha arribat el dia, per fi la màgia ja no només és meva i la puc compartir als 4 vents!,

Que la música soni, que els vostres infants gaudeixin creant, ballant i expresant-se, que passem una estona increible plegats captant l'autenticitat de qui sou.

Estic entre exhausta i emocionadíssima pel resultat, crec que us encantarà moltíssim,
com si fos un llibre, el vull dedicar evidentment a les meves filles, perquè em fan treure sempre el millor (i sovint també el pitjor per poder aprendre'n) i perquè són el meu motor i a l'Uri, que de veritat, que té una paciència i s'arremanga com ningú perquè tot surti, i als meus pares, ma mare per aquests vestits preciosos, i a mon pare, que tot i no haver pogut fer cap creació el seu suport sempre és incondicional. A i en especial a per la seva creativitat, el seu feedback i fer que tot tingui sentit i per la bonica amistat que estem forjant..

Estic molt contenta pel resultat, pels, com sempre, aprenentatges que m'aporta crear-lo, com veig els meus patrons que sorgeixen de la inseguretat, i com cada cop més els vaig surfejant. De com és d'important tenir al costat gent que suma, que aporta i que no et deixa caure. Sense aquestes persones no seria avui presentant-vos aquest escenari.

Estic entre exhausta i emocionadíssima pel resultat, crec que us encantarà moltíssim, aquest any ha sigut doble repte, fer l'escenari i adequar el local per fer-la. Això compaginat amb la tornada a l'escola, l'adaptació de la Selva, i el dia a dia d'una bi mare como pollo sin cabeza. Iii, que ser mare de les models i la fotògrafa cada cop és més complicat! :P

Però ja es vostre i ha valgut l'alegria tot l'esfoç.

The show must go on!

Que com pots reservar? a la bio et deixo l'enllaç!

11/05/2025

Fotografia per viure també són sessions de parelles així d'autèntiques.

La Carla i l'Alejandro a les rovires en una sessió intima i preciosa on es van entregar a tope per tenir aquesta meravella d'imatges, i les que guardem per nosaltres ;)

Això és el que diu la Carla de l'experiència:

L'estiu passat vam tenir la sort de fer una sessió de fotos amb la Caro, i va ser una experiència que guardarem sempre amb molt d’afecte. A més de ser una companya de fotografia meravellosa i una gran mentora, la Caro té una sensibilitat especial darrere la càmera. El seu estil és orgànic, natural, sense posats forçats, i això va fer que ens sentíssim completament còmodes des del primer moment.

Durant la sessió, ens vam obrir no només entre nosaltres, sinó també a la seva mirada, que va saber captar l’essència real de la nostra relació. Les fotos parlen per si soles: són sinceres, tendres i plenes de petits gestos que ens representen profundament. Reflecteixen tots aquests anys d’amor compartit, amb una veritat que poques vegades es pot traduir en imatges.

L’entorn natural que va triar va ser ideal. Ens vam sentir com a casa, connectats amb el paisatge i amb nosaltres mateixos. La bellesa del lloc, combinada amb la seva manera tan humana i propera de treballar, va convertir aquella sessió en molt més que unes simples fotos: va ser un moment de pausa, de connexió i de celebració del que som junts.

25/03/2025

Sobre la vulnerabilitat

Aquesta setmana he estat connectant amb la vulnerabilitat.

I m’ha retornat a aquell post que vaig publicar el dia que vaig fer trenta-set anys. On em vaig obrir en canal i vaig compartir que portava sis anys d’infertilitat i tres avortaments. Que era una de les coses més dures que havia viscut. En dir-ho —lluny de totes les paranoies que m’havia fet—, deixar-ho anar em va fer volar. Em va omplir d’un amor immens, em va alliberar i vaig sentir que connectava com mai amb les persones que em llegiu.

Després va venir l’Àfrica… i més t**d la Selva. I d’alguna manera, sento que no he tornat a trobar aquella autenticitat en les meves paraules. Sembla que només podem aprofundir i connectar des de la vulnerabilitat, des del dolor.

Porto tot el dia amb el run-run a sobre. Amb un malestar callat pel menjar, una incomoditat que em costa sostenir i que surt en vòmits de mal humor. La raó és que dins meu encara hi ha alguna cosa sense sanar. Quan em vaig obrir en canal, va arribar l’Àfrica poc després i vaig sentir que tot allò que havia compartit no sabia on posar-lo. No sabia compartir-me des del plaer.

Ara sento que el que comparteixo és insuls, superflu, típic i tòpic. Que ja no connecto i, en certa manera, m’he perdut. Soc com un peix a l’aigua en les profunditats, però quan es tracta de gaudir… aquí m’encongixo i fuig. Com si estigués mal vist gaudir. Com si, en aquesta societat judeocristiana, sense culpa i sense patiment, no valgués res.

I ep, que en sento a carretades de culpa… però també hi ha aprenentatges i tot el que he aconseguit. Aquests dies, mentre endreço l’arxiu fotogràfic, em sorprenc amb tot el que he fet. Però jo només em fixo en el que encara no he aconseguit i em culpo.

I ara podria parlar-vos de com no em trobo en aquesta nova situació: sense estudis, sense trobar l’equilibri entre feina, criança, espai per mi i espai per a la parella. Que és intensíssim, però alhora meravellós (ea, un altre topicàs). Que navego entre dos mars: el de la incomoditat i el del meravellament.

(segueixo a comentaris)

17/12/2024

Avui m’han preguntat com estic i no he sabut respondre. És com si una part de mi hagués mort, i n’està renaixent una altra a qui desconec per complet.

Deixar anar l’estudi em té molt confós perquè era la meva xarxa de seguretat, el meu refugi, i haver-lo deixat anar ha noquejat la meva ment.

Lidiar amb la bi maternitat fa que emergeixin noves ombres… molt profundes, que m’espanten, m’esfereeix veure aquesta versió de mi.

A part sento que haig d’atendre a mil fronts, tots externs com si estigués en un cubicle i anessin apareixent forats per on entra l’aigua i no tinc més mans per tapar forats.

Sento el caos i el descontrol, que em porten a un lloc on no vull estar. Un lloc ple d’ansietat, d’angoixa. I que, si deixo anar el peu de l’accelerador de l’exigència i la culpa, tot és més relaxat.

Soltar.

Sigues egoista.

Crea el teu niu d’amor.

Potser el més intel·ligent és deixar de lluitar, deixar que entri l’aigua… i que em faci surar a la superfície per agafar aire. Deixar que entri l’aigua per netejar les ombres…

Visc en la polaritat de pensar que ho estic fent tot fatal, i la sensació que ho estic fent genial… el millor que sé i que puc.

Pas a pas ara toca estar aquí. Tot s’anirà posant a lloc com sempre ha passat, toca deixar anar i gaudir del paisatge. Sense lluita, amb plaer, en connexió.

26/11/2024

Per explicar la decisió presa m’haig de remuntar allà al 2019. Sentia la necessitat forta de canviar d’estudi a un mes lluminós, grans finestrals, diàfan, amb sostre alt, on si poguessin fer actes, llogar l’espai, i mentre feia l’escenari del globus d’aquell any el vaig trobar. I m’hi vaig llençar de cap. Hi vaig fer l’estudi de fengshui i tot. Em vaig demanar un crèdit, per fer la reforma… i va venir la pandèmia, i aquell local no va poder ser. Llavors vaig veure claríssim que havia d’unificar habitatge i estudi, però la idea no es va materialitzar i va venir l’Àfrica. I tot es va quedar enlaire. Tot i que la idea hi continua estant. Després de l’Àfrica va venir el Niu, i diversificar la meva energia en tants fronts no va funcionar. La maternitat em va posar tot cap per avall les meves prioritats, les meves motivacions. Sense quasi buscar-ho he començat a treballar molt més per institucions, per esdeveniments i reportatges que no requerien l’estudi, tot i que és el meu espai sagrat el meu refugi. Llavors va arribar la Selva.

Després d’una recta final del Niu de traca, on vaig acabar amb l’ansietat pels núvols, vaig veure clar que havia de fer una pausa, i reunificar energia. Si m’era sincera el local de l’estudi era una llosa, que cada cop amortitzava menys i ara amb dues criatures menys ho podria fer, no li treia prou rendiment.

Així que he decidit deixar el local de l’estudi, per poder reunificar la meva energia i recursos, recalcular la ruta a seguir. I invertir en el que si em farà créixer i posar rumb al destí que vull.

Em fa una pena tremenda, per tot l’amor que hi he posat a aquest espai, per tot el que hem viscut, per totes les famílies precioses que he conegut, i pels riures, els balls, les converses, les trobades de mares, i les llàgrimes, les reformes, els canvis… aquest espai m’ha vist convertir-me en la dona que soc avui. Alhora sento que és la decisió que haig de prendre, i soc valenta tot i la por i això em fa estar molt Orgullosa de mi.

Sé que és el pas necessari perquè vingui tot el que ha de venir, per fer buit, fer espai perquè arribi el nou.

(Segueix a comentaris)

24/11/2024

Em poso la Selva al pit, s’agafa prou de pressa. Cap a les 18 h m diuen que hauria de començar a Sortir la placenta, els comento que amb l’Àfrica també va trigar. Però estic perdent molta sang, em sento marejada, de cop tot es rellenteix. Un fos a negre i de cop la Zuleika diu: te has ido unos segundos. Em pren la tensió i la tinc per terra. Em diuen que em baixen a quiròfan, em posen la via i li passo la Selva a l’Uri, de seguida entren amb una cadira de rodes. El canvi de temperatura em fa bé, però estic espantada, respiro i connecto, tot anirà bé. Arribem a quiròfan, l’Uri entra darrere meu fent pell amb pell. I sento un gran alleujament estem els tres junts. El mareig ha marxat.

La Natàlia la ginecòloga m’explica les opcions que hi ha per treure la placenta. Però realment amb tres pujos i la seva ajuda i gens de dolor l’aconsegueixo expulsar. Em posen una bossa de suero. També pesen a la Selva i li posen la pinça. En qüestió de 20 min ja està la situació controlada. Són quasi les set de la t**da. Jo estic en xoc per la rapidesa del part i pel gir de guió final, però amb l’eufòria de tenir la Selva amb mi.

L’estada a quiròfan se’m comença fa eterna, la llitera és incomodíssima, l’habitació és molt fosca, la tensió no acaba de recuperar-se, i no em poden pujar a planta. Em posen una segona bossa de suero perquè no remunta la tensió i els dic que el que necessito és menjar, tinc una fam, son les 10 de la nit, els fruits secs que tenia no em sacien. L’Uri em recorda que m’havia preparat un paquetet de pernil del bo i en aquell moment aquella proposa és música celestial. Porta el pernil, que me’l foto i pujo a planta, li Dic. En aquell moment vaig agrair tant prioritzar-me i pensar en mi en el postpart. Aquell pernil em va donar la vida i vaig poder pujar a planta. Abans, però mentre m’acomiadava amb la Zuleika li vaig demanar perdó per haver-la cridat, i ella me’l va demanar a mi per com havia anat tot.

22/11/2024

Agafada de la Sara, la matrona més jove, La Zuleika em diu de fer un tacte, però en estar a peu dret, no se’n surt, entro a l’aigua. Tinc unes contraccions molt fortes que em fan xisclar de dolor, i totes les acabo amb un joder. Demano el òxid nitros, i començo a controlar la situació. La zuleika em diu que quedan 4 pisitos por bajar, i en una contracció de les heavys, no se li acut res més que fer-me un tacte, aprofitant que estic en quadrupèdia i amb la mateixa intensitat del xiscle de la contracció li dic: no me toques!!!. Crec que ho va escoltar ella, i mig hospital. Quan va passar la contracció li dic: por favor no me toques sin avisar, acaba de bajar dos pisos de golpe.

Les contraccions a poc a poc deixen de ser tan intenses i començo a sentir com la Selva descendeix, i en comptes de xiscles són crits acabats amb gemecs. El cos em demana estar més tombada enrere. L’Uri em sosté per les espatlles, i no parava de repetir-me que ho estic fent genial. La Sara s’apropa i em fa olorar oli essencial de taronja, que em dona confiança i fortalesa per afrontar la recta final.

En un d’aquests gemecs noto com la bossa començava a palpar-se per la v***a. Un altre part velat penso. En aquell moment sento que ja estic arribant al final, i crido: per favor que algú faci fotos! L’Uri li dona la càmera a la matrona més jove la Sara. Són moments més relaxats, menys intensos, i escolto com les matrones diuen: lo esta haciendo todo ella sola. Aleshores em ve una contracció forta, on sento que em parteixo en dos… i un altre gemec noto com surt el cap. El palpo i l’acarono, noto la bossa tova i suau. En una altra contracció acaba de sortir el cos, i jo mateixa agafo la Selva i me la poso a sobre i en aquell moment es trenca la bossa. És indescriptible el que sento en aquests instants, l’eufòria la incredulitat, el collons que ràpid tot. A les 17:22 la Selva ja era al món. Mentre l’acarono li miro el sexe, una nena li dic a l’Uri, una altra nena. Crec que et diràs Selva i no Tanit, per la manera tan salvatge d’arribar al món.

Al cap d’uns 5/10 minuts surto de l’aigua per tombar-me al llit, i allà comença la part no tan bonica d’aquesta història.

21/10/2024

Avui fa una setmana cap aquestes hores s’iniciava el part Fast&fourious de la Selva, la meva segona filla.

Un part ràpid, velat i dins l’aigua, amb una mica d’incidència final, res greu.

Estem adaptant-nos a aquest jumangi que és la vida de 4, i a la bimaternitat. Tot salvatge i a cops de desbordaments i amor per totes bandes.

La recuperació molt bé, i dormim força de moment! Així que tot genial.

Voleu relat de part? Aviso que aquest te molt d’humor i un toc de drama!

08/10/2024

Diumenge passejant pel bosc amb una amiga, camí a un dels meus llocs sagrats i que em regenera. En un cami gens planer i força irregular, li explicava, el que us compartia en els posts anteriors, que en l'embaràs de l'Àfrica em sentia més profunda, i conectada al moment, i que en aquest estava més centrada en mi.

En aquesta recta final d'embaràs, estic fent terapia, amb la i buah! m'esta anant genial. Genial per no perdre'm com ho vaig fer amb l'Àfrica, per recuperar el meu espai, per conectar amb la meva adolescent, i per ser conscient de la consicencia que sí estic posant en aquest embaràs, perque a vegades sento que estic en pilot automàtic. Ella riu perque diu que li estic estalviant 4 vides de Karma a aquesta criatura.

Em sento en una maduresa vital molt maca, on sento que quelcom nou esta a punt de brollar en mi. On em sento canal d'una vida amb una alta conciencia tambè, d'una nova generació de sers que sanaran aquest mon boig i ple de foscor. On em poso en valor. I crec que aquesta es la clau del futur de la humanitat. Posar-nos en valor, ser conscient de la nostra essència i transmetre a les nostres criatures que es des d'aquí des d'on em de viure. Lluny de la por que paralitza i seguint el dictat del cor, en unió a un tot més gran que nosaltres que ens guareix i sosté. Gràcies estimada .torres.ve

05/10/2024

l'altre dia llegint a la , que compartia que sent la necessitat de recuperar el seu espai, que s'havia entregat en cos i anima a la criança també i necessitava tornar a ella mateixa. I em sentia tan identificada, però jo estic a punt de parir. I no us penseu que no sabia en el sidral que em fotia, ho tenia claríssim i la il·lusió brollava (i brolla), tot i que ho volia controlar... si t'hi poses ara, caurà en campanya de Nadal. P**a ment que no calla mai. Em vaig dir, no t'ha ensenyat prou que la vida fa el que creu convenient, així que vaig dir m'entrego a la vida. La resta ja sabeu.

L'altre dia la preguntava que faríeu diferent en el Segon embaràs? I no vaig saber que respondre... avui mentre estenia la rentadora de compreses i discs de lactància, he vist que estic preparant el meu postpart, al naixement ja sé al que vaig, però el postpart també necessita preparació, em falta una visita a la farmàcia que em faci més lleuger el pànic al WC després de parir. Així de simple i així de real. Inclús m'he atrevit a demanar coses per mi en els regals pel naixement! Un massatge per favortttttt!

Sento que em vull entregar a aquesta criança, però també sento que no em vull abandonar. Que faré per trobar l'equilibri, crec que per això serà un bon/a Libra. No serà fàcil, ho sé... i segurament estigui pecant molt i molt d'ingènua. També sé que no serà en el postpart immediat, però sembro aquesta llavor, de validar-me i de tenir el meu espai en aquest caos que estar per venir. Ja prou de no prioritzar-me. I perquè consti com a tot contracte. Aquí ho escric.

03/10/2024

Fa uns dies rellegia els posts que vaig fer pels voltants del naixement de l'Àfrica, i uouh! Quanta profunditat.

El dols que arrossegava em van transformar, meditava cada dia a la shanga de la (que, per cert, la torna a obrir, altament recomanable) feia cursos d'escriptura super potents que em feien buidar amb (també super mega recomanable). I llegeixo i dic uouh!! Quina potencia, quina profunditat, ja no soc aquella, no m'he seguit transformant! Tot allò és dins meu, no m'ha abandonat, forma part de mi. Les meves tres estrelles segueixen amb mi. Però sento que d'una manera més sana.

També veig el temps de dedicació a Instagram era molt elevat... quina constància i quina coherència visual! Com es nota que tenia temps i una personeta petita no depenia de mi.

Quan veus o creus que en les teves versions passades ho "feies millor", aquelles en què en el seu moment matxacaves fins a l'avorriment per no fer prou, sempre amb el látigo carregat. No és que ho fes millor, sinó que sento un abandonament, del meu projecte de mi, quan miro enrere. M'he bolcat a la criança en cos i ànima, entrega absoluta i gaudida també. Però quasi em perdo.

Ara torno a començar, estic de 38+4, però abans he desplegat molta creativitat en una primera reconnexió amb mi després de ser mare. Una de les coses que volia fer és fotografiar en analògic. I aquí una mostra.
M'agrada tornar al ritme lent de l'analògic, en pensar abans de disparar, a l'esperar per veure els resultats. A acceptar que no surt com volies o esperaves, a veure que no tot ha de ser nítid ni enfocat, i que la perfecció no existeix. Que curiós una mica com la criança.

La fotografia analògica i la criança requereixen de presència plena. Amigues quin inside acabo de fer! 🤯 El cos em demana molta fotografia analògica.
I m'agradaria preguntar-te tu que veus en aquesta imatge? T'agradaria tenir un record així de la teva família?

Gràcies per enfangar-te 😉 a la proposta i per aquestes imatges tan brutals.

Caro Cañellas Fotografia

01/10/2025

11/05/2025

25/03/2025

17/12/2024

26/11/2024

24/11/2024

22/11/2024

21/10/2024

08/10/2024

05/10/2024

03/10/2024

Dirección

Página web

Notificaciones

Contacto La Empresa

Atajos

Compartir

Categoría