¿Qué es el sitio web?

Fotos de Edumngs

Casa
España
Barcelona
Fotos de Edumngs

Arquitecte Tècnic i fotògraf 📷 Barcelona i el món. Fotografia urbana, viatge i natura.

26/08/2026

Vaig arribar a Pobar, Soria, just quan la batedora encara aixecava pols al fons del camp. Aquesta bala de palla, enorme i rodona, es va convertir en l’únic punt de repòs enmig d’un paisatge en moviment constant.

Com a arquitecte tècnic, no puc evitar mirar-la com una peça estructural: un cilindre perfecte, comprimit, que sosté el seu propi pes gràcies a la geometria i no pas a cap material extra. La natura fent enginyeria sense saber-ho.

El desenfocament del fons hi ajuda a aïllar la forma, i la llum lateral marca cada bri de palla com si fos textura d’un material de construcció.

¿T’agrada més la fotografia rural amb aquest punt de moviment, o la prefereixes totalment estàtica?

25/08/2026

Hi ha un moment, cada vespre, en què Peschiera del Garda es divideix en dos: la gent que s’atura al pont a mirar, i algú que travessa l’aigua sol, sense pressa.

Vaig disparar des de la vora del canal amb la Nikon Z6II i el Tamron a 300mm, comprimint la distància fins que el pont, les barques i la silueta del paddler van quedar alineats en una mateixa línia horitzontal — com si l’arquitectura de l’aigua i la de les persones es trobessin en un sol pla. El sol encara cremava darrere les cases, i els ànecs no es van immutar ni un moment.

De vegades la millor composició no és la que busques, és la que t’espera si tens paciència per quedar-te quiet.

T’agrada més la quietud del paddler o el bullici del pont? 👇

24/08/2026

Quatre rems, un sol ritme: així es mou un equip de voga a la veneta quan tot encaixa.

No puc evitar llegir aquesta escena en clau estructural: la proa verda que talla l’aigua, els rems creuant-se en diagonals gairebé geomètriques, i al fons, les grues del port dibuixant una altra mena d’arquitectura —la industrial, feta de tensió i contrapès. Dues formes d’estructura, una natural i una construïda, compartint el mateix horitzó.

La sincronia d’aquest equip és el que fa la foto: quatre persones remant com si fossin una de sola, amb la gavina que passa just a temps pel primer terme.

Vosaltres, què us atrapa més d’aquesta imatge: el moviment de l’aigua o el contrast amb les grues del fons? 👇

23/08/2026

Hi ha dies que la millor composició no la tries tu, sinó que te la regala l’atzar d’estar al lloc just.

M’és impossible no llegir aquesta imatge en clau estructural: la torre reticulada del Transbordador Aeri —tota ella triangulacions d’acer treballant a tracció i compressió— dialogant amb l’eixàrcia tensada d’un veler en primer terme. Dues estructures, dues lògiques d’enginyeria, un mateix principi físic. Al fons, el World Trade Center Barcelona i, perfilant-se al turó, la Torre de Collserola tanquen la composició amb una tercera capa de profunditat.

Filtrar l’arquitectura a través d’elements que no hi tenen res a veure —en aquest cas, caps i pals d’un veler— és una manera de forçar la mirada a buscar l’ordre enmig del soroll visual.

Què t’atrapa més d’aquesta foto: la torre o l’eixàrcia?

22/08/2026

Sota el Pont dels Sospirs, Venècia respira caos organitzat.

No puc evitar mirar aquesta escena i pensar-la com un problema de flux: gòndoles, taxis aquàtics i una barca de mercaderies compartint un canal que no va ser dissenyat per aquest volum de trànsit. I tanmateix funciona. Els gondolers es comuniquen amb gestos, es cedeixen el pas sense parlar, i tot flueix amb una precisió que cap enginyer de trànsit hauria planificat sobre paper.

És el mateix que passa a qualsevol nucli urbà històric: l’estructura és antiga, però la vida que hi circula troba sempre la manera d’adaptar-s’hi. El pont a dalt, ple de turistes fent fotos, no sap res del ballet que es produeix just a sota seu.

A vegades l’arquitectura més interessant no és la pedra, és el moviment que hi passa per sota.

Prefereixes l’ordre de Barcelona o el caos controlat de Venècia? 👇

21/08/2026

Hi ha ponts que no només creuen un riu, sinó que et col·loquen just al centre de la composició perfecta. El Pont de Pedra sobre l’Ebre fa exactament això amb la Basílica del Pilar: les seves arcades de pedra es converteixen en un peu de foto natural per a les torres i cúpules que s’aixequen al fons.

El que més m’atrau d’aquesta vista és la conversa entre dues lògiques estructurals molt diferents: la solidesa horitzontal i repetitiva dels arcs romànics del pont, versus la verticalitat ornamentada i asimètrica de les torres barroques de la basílica. Dos llenguatges arquitectònics separats per segles que, des d’aquest punt de vista, dialoguen en perfecta harmonia.

El dia clar i el riu en calma van fer la resta: una simetria gairebé pictòrica que no calia forçar, només saber trobar l’angle.

T’agrada més quan l’arquitectura i el paisatge es complementen, o quan competeixen entre ells? 👇

20/08/2026

A 1.195 metres d’altitud, lluny de qualsevol resplendor urbana, el cel de Villarraso (Soria) es converteix en l’estructura més antiga que he fotografiat mai.

Estic acostumat a pensar en geometries construïdes: línies, suports, materials que sostenen un espai. Aquí la lògica és una altra: la Via Làctia dibuixa el seu propi eix vertical sobre l’horitzó, i els pocs punts de llum artificial —vermells, distants— actuen com a única referència d’escala humana enmig d’una immensitat que no vam construir nosaltres. És curiós com, fins i tot en l’absència total d’arquitectura, l’ull segueix buscant estructura: un centre, una direcció, un ordre dins el caos aparent d’estrelles.

20 segons d’exposició van ser suficients perquè el cel es revelés tal com és quan ningú l’interromp.

T’agrada més el cel quan hi ha ciutat a sota, o quan és absolut com aquest?

19/08/2026

Girats tots cap al mateix punt, com si seguissin un pla director invisible.

A Sòria, els camps de gira-sols funcionen com una trama urbana perfecta: files ordenades, repetició mòdular, una jerarquia clara entre el primer pla i el fons desenfocat. Com a arquitecte, no puc evitar llegir-hi una composició gairebé geomètrica — l’heliotropisme com a norma urbanística que tots compleixen sense excepció. El teleobjectiu a 268mm aïsla una flor de la multitud i la converteix en protagonista, mentre la resta es dissol en una massa càlida de grocs i ambres.

T’agrada més la disciplina de la repetició o la flor que trenca el patró? 🌻

05/08/2026

Hi ha nits en què el cel no necessita cap efecte especial — només algú que sàpiga on mirar. 🌌

Villarraso, a Sòria, es va convertir l’altra nit en l’escenari perfecte per una lliçó d’arquitectura celeste: l’Óssa Major dibuixant-se just sobre la teulada de pedra. Com a arquitecte tècnic, no puc evitar veure-hi una estructura més — línies, punts de suport, una geometria que porta milers d’anys “construïda” al cel. I com a fotògraf, l’exposició llarga em va permetre capturar-la mentre l’arbre es movia amb el vent, afegint una mica de vida terrestre a l’escena.

A la segona foto del carrusel t’ensenyo com connectar els punts — literalment — perquè vegis el Carro tal com el vaig identificar jo mateix aquella nit.

Vas reconèixer aquesta constel·lació abans de veure-la marcada? 👇

Dirección

Barcelona

Página web

https://www.instagram.com/edu_mngs?igsh=MTNzZjU1cXIycGc3NQ%3D%3D&utm_source=qr

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Fotos de Edumngs publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.