¿Qué es el sitio web?

https://www.facebook.com/1800064580268448/

Una mirada a la natura, Amposta (2026)

03/03/2018

Blauet - Martín pescador común
"Alcedo atthis"

---------------------------------------------------
Ocell de la família Alcedinidae de mida petita de 16-17 cm de longitud.

Es tracta d'un ocell amb plomatge vistós de colors blavosos i verdosos metàl·lics, i tonalitats ataronjades al ventre. Té la gola i una taca lateral blanca als dos costats del cap. Destaca el seu gran bec negre.

Viu a la vora del riu i de zones humides, ja que s'alimenta de peixos. El podem trobar a quasi tota Europa, el nord d'Àfrica, Àsia central i meridional, fins a l'Índia, l'Himàlaia i el Japó i Nova Guinea.

Segons la IUCN "Alcedo atthis" es troba en preocupació menor (LC). Les seves principals amenaces són els hiverns molt freds, la contaminació dels rius, la pèrdua d'hàbitat i la introducció d'espècies de peixos al·lòctones que fan disminuir els peixos autòctons dels quals s'alimenta el blauet.

------------------------------------------------
Ave de pequeño tamaño de la familia Alcedinidae de 16-17 cm de longitud.

Se trata de un pájaro con plumaje vistoso de colores azulones y verdosos metálicos, y tonalidades anaranjadas al vientre. Tiene la garganta y una mancha lateral blanca en ambos lados de la cabeza. Destaca su gran pico negro.

Vive al lado del río y de zonas húmedas, puesto que se alimenta de peces. Lo podemos encontrar a casi toda Europa, el norte de África, Asia central y meridional, hasta el India, el Himalaya y el Japón y Nueva Guinea.

Según la IUCN "Alcedo atthis" se encuentra en preocupación menor (LC). Sus principales amenazas son los inviernos muy fríos, la contaminación de los ríos, la pérdida de hábitat y la introducción de especies de pescados alóctonas que hacen disminuir los pescados autóctonos de los cuales se alimenta el martín pescador.

14/01/2018

Arròs - Arroz
“Oryza sativa”

----------------------------------------------------------------
Planta herbàcia anual de la família "Poaceae" que pot arribar als 150 cm d'alçada.

Les seves fulles presenten lígula (apèndix de la fulla) membranosa de fins a 2cm.

Floreix de l’agost a l’octubre. Forma una inflorescència en panícula (eix amb branques que són ramificades de nou en raïm) amb espiguetes comprimides i glumes molt reduïdes.

Tot i que la podem trobar a Catalunya especialment al Delta de l’Ebre i a Pals, atès que és una planta utilitzada pel conreu, aquesta espècie és originària d’Àsia.

S’aprofita principalment el fruit (els grans d’arròs) per a l’alimentació, tot i que també s’aprofitava la “pallofa” (coberta de l’arròs) per a la construcció de barraques al delta de l’Ebre i actualment en la fabricació d’alguns cautxús.

El cultiu de l’arròs al delta de l’Ebre té un gran valor ecològic, ja que quan els camps estan inundats, proporcionen una amplia zona de llacunes temporals que son aprofitades per moltes espècies d’aus, com per exemple el flamenc rosat (Phoenicopterus roseus), la gavina corsa (Larus audouinii) sent el delta un nucli nidificant dels més importants a nivell mundial, entre d’altres com el capó reial (Plegadis falcinellus), bernat pescaire (Ardea cinerea) o l’ànec blanc (Tadorna tadorna).

La planta de l’arròs també pateix determinades plagues que afecten al seu cultiu, essent el barrinador de l’arròs (Chilo suppressalis), la pudenta (Eysarcoris inconspicuus) o l’actual cargol poma (Pomacea maculata), sent aquesta última una de les més perjudicials.

Amb la col·laboració de Ruben Haro Gil.

-----------------------------------------------------------------------
Planta herbácea anual de la familia "Poaceae" que puede llegar a los 150 cm de altura.

Sus hojas presentan lígula (apéndice de la hoja) membranosa de hasta 2 cm.

Florece de agosto a octubre. Forma una inflorescencia en panícula (eje con ramas que son ramificadas de nuevo en uva) con espiguillas comprimidas y glumas muy reducidas.

Aunque la podemos encontrar en Cataluña especialmente en el Delta del Ebro y en Pals, dado que es una planta utilizada para el cultivo, esta especie es originaria de Asia.

Se aprovecha principalmente el fruto (los granos de arroz) para la alimentación, aunque también se aprovechaba la "hollejo" (cubierta del arroz) para la construcción de barracas en el delta del Ebro y actualmente en la fabricación de algunos cauchos.

El cultivo del arroz en el delta del Ebro tiene un gran valor ecológico, ya que cuando los campos están inundados, proporcionan una amplia zona de lagunas temporales que son aprovechadas por muchas especies de aves, como el flamenco rosado “Phoenicopterus roseus”, la gaviota de Audouin “Larus audouinii” siendo el delta un núcleo nidificante de los más importantes a nivel mundial, entre otros como el morito “Plegadis falcinellus”, garza real “Ardea cinérea” o el tarro blanco “Tadorna tadorna”.

La planta del arroz también sufre determinadas plagas que afectan a su cultivo, siendo el barrenador del arroz “Chilo suppressalis”, la pudenta “Eysarcoris inconspicuus” o la actual caracol manzana “Pomacea maculata”, siendo esta última una de las más perjudiciales.

Con la colaboración de Ruben Haro Gil.

15/10/2017

Serp blanca – Culebra de escalera
“Zamenis scalaris”

-------------------------------------------------------
Serp No verinosa de gran mida que pot arribar als 160 cm de longitud.
Es caracteritza per la seva coloració marronosa amb dues ratlles negres ben marcades que recorren tot el dors de l'animal. Els juvenils presenten colors foscos al ventre i ratlles negres perpendiculars al dors entre les dues laterals que hem comentat anteriorment, aquest conjunt de ratlles és el motiu pel qual se l'anomena culebra de escalera, ja que la forma ens recorda a la d'una escala.
La podem trobar a la península Ibèrica i França. A les illes Balears a va ser introduïda.

Segons la IUCN i el "Libro rojo de los anfibios y reptiles de España", "Zamenis scalaris" es troba en preocupació menor (LC) i es considera que les seves poblacions estan estables. Tot i això, com la majoria d'espècies pateixen pèrdua d'hàbitat, atropellaments i mort directa per part d'humans.

Amb la col·laboració de Daniel Fernandez Guiberteau.

--------------------------------------------------------
Serpiente No venenosa de gran tamaño que puede llegar a los 160 cm de longitud.
Se caracteriza por su coloración parduzca con dos rayas negras muy marcadas que recorren todo el dorso del animal. Los juveniles presentan colores oscuros en el vientre y rayas negras perpendiculares al dorso entre las dos laterales que hemos comentado anteriormente. Este conjunto de rayas es el motivo por el cual se lo denomina culebra de escalera, puesto que la forma nos recuerda a la de una escalera.
La podemos encontrar a la península Ibérica y Francia. En las islas Baleares a fue introducida.

Según la IUCN y el "Libro rojo de los anfibios yreptiles de España", "Zamenis scalaris" se encuentra en preocupación menor (LC) y se considera que sus poblaciones están estables. Aun así, como la mayoría de especies sufren pérdida de hábitat, atropellos y muerte directa por parte de humanos.

Con la colaboración de Daniel Fernandez Guiberteau.

17/09/2017

Gavina corsa - Gaviota de Audoin
“Larus audouinii”

--------------------------------------------------
Ocell de gran mida que pot arribar als 52 cm de longitud.

Podem identificar els adults pel seu plomatge blanc en la majoria del seu cos (zones ventrals, cap i coll), tot i que la zona dorsal és de color gris clar. Al voltant de l'ull s'observa un anell vermell.

Destaca el bec vermell, que si mirem més d'aprop, veiem que també té una línia negra i al costat d'aquesta, tot just a la punta del bec, aquesta és groga.

En vol, la podem reconèixer, ja que té els extrems negres de les primàries que ressalten sobre la resta del cos.

Només la podem trobar a la conca mediterrània. Destaca la seva presència a la península Ibèrica, essent el Delta de l'Ebre el principal punt de reproducció per a l'espècie.

Segons la IUCN "Larus audouinii" es troba en preocupació menor (LC) des del 2015, ja que la seva població ha augmentat i ara es considera estable gràcies a les mesures de conservació aplicades sobre l'espècie. Abans es considerava una espècie quasi amenaçada (NT). Tot i així, continua estant amenaçada per la pressió turística i pescadora, enverinament per contaminants, depredació per part de guineus, teixons, rata negra, gossos i gavià argentat.

--------------------------------------------------
Ave de gran tamaño que puede llegar a los 52 cm de longitud.

Podemos identificar los adultos por su plumaje blanco en la mayoría de su cuerpo (zonas ventrales, ninguno y cuello), a pesar de que la zona dorsal es de color gris claro. Alrededor del ojo se observa un círculo rojo.

Destaca el pico rojo, que si miramos más de cerca, vemos que también tiene una línea negra y junto a esta, y en la punta del pico, esta es amarilla.

En vuelo, la podemos reconocer, puesto que tiene los extremos negros de las primarias que resaltan sobre el resto del cuerpo.

Sólo la podemos encontrar en la cuenca mediterránea. Destaca su presencia en la península Ibérica, siendo el Delta del Ebro el principal punto de reproducción para la especie.

Según la IUCN "Larus audouinii" se encuentra en preocupación menor (LC) desde el 2015, puesto que su población ha aumentado y ahora se considera estable gracias a las medidas de conservación aplicadas sobre la especie. Antes se consideraba una especie casi amenazada (NT). Aún así, continúa estando amenazada por la presión turística y pescadora, envenenamiento por contaminantes, depredación por parte de zorros, tejones, rata negra, perros y gaviotas patiamarillas.

01/09/2017

Matafoc de muntanya – Siempreviva
“Sempervivum montanum”

----------------------------------------------------------------------
Planta herbàcia perenne de la família de les crassulàcies que pot arribar a créixer fins als 10 cm d’alçada.

Presenta fulles verdes ovalades amb pilositat agrupades en rosetes.

Floreix a l’estiu entre els mesos de juliol i agost. Les seves flors rosades amb múltiples pètals recordant la forma d’una estrella, es troben agrupades en una inflorescència que pot agrupar de 3 a 10 flors. La planta mor al fructificar.

Es troba als sistemes muntanyosos del centre i sud d’Europa, entre els 1500 i 3100 metres d’altitud.

S’usa en jardineria.

------------------------------------------------------------------
Planta herbácea perenne de la familia de las crasuláceas que puede llegar a crecer hasta los 10 cm de altura.

Presenta hojas verdes ovaladas con pilosidades agrupadas en rosetas.

Florece en verano entre los meses de julio y agosto. Sus flores rosadas con múltiples pétalos recordando la forma de una estrella, se encuentran agrupadas en una inflorescencia que puede agrupar de 3 a 10 flores. La planta muere al fructificar.

Se encuentra a los sistemas montañosos del centro y sur de Europa, entre los 1500 y 3100 metros de altitud.

Se usa en jardinería.

17/08/2017

Martinet de nit - Martinete común
“Nycticorax nycticorax”

--------------------------------------------------------------------------
Ardeid de mida mitjana de 58 - 65 cm de longitud.

Es tracta d’un ocell rabassut, de bec robust i un plomatge vistós.
Es caracteritza pels seus hàbits crepusculars i nocturns. Els exemplars adults presenten un color blanc o grisos al coll, que es torna atzabeja al capirot (part superior del cap), al dors i a les ales.

Un dels trets més distintius dels exemplars reproductors són les dues o tres plomes cefàliques blanques de fins a 24 cm de longitud. L’iris d’aquest martinet és de color roig corall, el bec negre i les potes grogues.
En vol te un aspecte rabassut, amb les ales relativament curtes i arrodonides. D’altra banda, els juvenils presenten un plomatge més modest on predominen les tonalitats brunes i grisenques amb motes blanques sobretot al dors i a les ales. L’ull el tenen de color groc brut, igual que les potes i el bec.

Segons la IUCN "Nycticorax nycticorax" es troba en preocupació menor (LC), tot i que les seves poblacions estan en regressió. Està exposat a la destrucció, contaminació (ja que és molt susceptible a pesticides) i ús recreatiu del seu hàbitat, la grip aviar juntament amb altres malalties, la caça, persecució directa i a alguns llocs es comercialitza per alimentació.

Amb la col·laboració de Ruben de Rivia

-------------------------------------------------------------------------
Ardeido de tamaño mediano de 58 - 65 cm de longitud.

Se trata de un pájaro rechoncho, de pico robusto y un plumaje vistoso.
Se caracteriza por sus hábitos crepusculares y nocturnos. Los ejemplares adultos presentan un color blanco o grises al cuello, que se vuelve azabache al capirote (parte superior de la cabeza), al dorso y a las alas.

Una de las caracteristicas más distintivas de los ejemplares reproductores son las dos o tres plumas cefálicas blancas de hasta 24 cm de longitud. El iris de este animal es de color rojo coral, el pico negro y las patas amarillas.
En vuelo té un aspecto rechoncho, con las alas relativamente cortas y redondeadas. Por otro lado, los juveniles presentan un plumaje más modesto donde predominan las tonalidades pardas y grisáceas con motas blancas sobre todo en el dorso y a las alas. El ojo lo tienen de color amarillo sucio, igual que las patas y el pico.

Según la IUCN "Nycticorax nycticorax" se encuentra en preocupación menor (LC), a pesar de que sus poblaciones están en regresión. Está expuesto a la destrucción, contaminación (puesto que es muy susceptible a pesticidas) y uso recreativo de su hábitat, la gripe aviar junto con otras enfermedades, la caza, persecución directa y a algunos lugares se comercializa por alimentación.

Con la colaboración de Ruben de Rivia

09/08/2017

Granota roja - Rana bermeja
“Rana temporaria”

------------------------------------------------------------------
Anur de mida petita que normalment no sobrepassa els 9 cm, tot i que se n'han registrat d'11 cm.

Es caracteritza per tenir la pell llisa i morro arrodonit. Presenta uns plecs a la regió dorsilateral. Les seves extremitats posteriors són allargades atès que estan adaptades al salt.

Pot presentar diferents coloracions, de brunes a més vermelloses. A les potes poden aparèixer taques de colors més foscos, tot i que la regió més fosca la trobem en la zona timpànica (darrere de l'ull).

Espècie que habita en zones molt diverses, tot i que majoritàriament es troba en boscos temperats i humits, sol trobar-se en punts d'aigua. La trobem des dels 300 metres fins
als 2800 metres d'altitud. Es distribueix per gran part d'Europa.

Segons la IUCN i el "Libro rojo de los anfibios y reptiles de España", "Rana temporaria" es troba en preocupació menor (LC). Les majors amenaces de l'espècie és el consum d'anques de granota, recol·lecció per investigació medica, contaminació, introducció de peixos majoritàriament truites en rius, rieres i estanys de muntanya i pèrdua d'hàbitat.

Amb la col·laboració de Daniel Fernandez Guiberteau

------------------------------------------------------------------
Anuro de pequeño tamaño que normalmente no sobrepasa los 9 cm, a pesar de que se han registrado ejemplares de hasta 11 cm.

Se caracteriza por tener la piel lisa y el morro redondeado. Presenta unos pliegues en la región dorsilateral. Sus extremidades posteriores son alargadas dado que están adaptadas al salto.

Puede presentar diferentes coloraciones, de parduzcas a más rojizas. En las patas pueden aparecer manchas de colores más oscuros, a pesar de que la región más oscura la encontramos en la zona timpánica (detrás del ojo).

Habita en zonas muy diversas, a pesar de que mayoritariamente se encuentra en bosques templados y húmedos, suele encontrarse en puntos de agua. La encontramos desde los 300 metros hasta los
2800 metros de altitud. Se distribuye por gran parte de Europa.

Según la IUCN y el "Libro rojo de los anfibios y reptiles de España", "Rana temporaria" se encuentra en preocupación menor (LC). Las mayores amenazas de la especie son el consumo de ancas de rana, recolección para la investigación medica, contaminación, introducción de peces mayoritariamente truchas en ríos, riachuelos y estanques de montaña y pérdida de hábitat.

Con la colaboración de Daniel Fernandez Guiberteau

23/07/2017

Nenúfar blanc - Nenúfar blanco europeo
“Nymphaea alba”

-------------------------------------------------------------------
Planta aquàtica de la família "Nymphaeaceae", que pot arribar als 2 metres d'alçada (dins de l'aigua).

El limbe arrodonit de les seves fulles es troba sobre la superfície de l'aigua. La part que observem és de color verd fosc, però el revers que es troba en contacte amb l'aigua és més marronós. Tot i que també podem trobar fulles submergides, però aquestes seran més petites normalment.

Floreix entre els mesos de maig i setembre. Les seves flors són blanques normalment, encara que també se'n troben de vermelles. Presenta molts estams (caràcter primitiu) grocs.

Es troba en aigües dolces tranquil·les o estancades de tot Europa i parts d'Àfrica del Nord i l'Orient mitjà.

Segons la IUCN "Nymphaea alba" es troba en preocupació menor (LC).
S'utilitza com a planta ornamental. També s'ha utilitzat com a sedant i afrodisíac o antiafrodisíac (varia segons la font d'informació) a causa de la nupharina i nymphaeïna que conté.

---------------------------------------------------------
Planta acuática de la familia "Nymphaeaceae", que puede alcanzar los 2 metros de altura (dentro del agua).

El limbo foliar redondeado de sus hojas se encuentra sobre la superficie del agua. La parte que observamos es de color verde oscuro, pero el envés que se está en contacto con el agua es más parduzco. Aun así, también podemos encontrar hojas sumergidas, pero estas serán más pequeñas normalmente.

Florece entre los meses de mayo y septiembre. Sus flores son blancas habitualmente aunque también se pueden ser rojas. Presenta muchos estambres (carácter primitivo) amarillos.

Se encuentra en aguas dulces tranquilas o estancadas de tota Europa y partes del Norte de África y Oriente medio.

Según la IUCN "Nymphaea alba" se encuentra en preocupación menor (LC).
Se utiliza como planta ornamental. També se ha utilizado como sedante y afrodisíaco o antiafrodisíaco (varía según la fuente de información) a causa de la nupharina y nymphaeina que contiene.

17/07/2017

Serp de ferradura - Culebra de herradura
“Hemorrhois hippocrepis”

---------------------------------------------------------
Serp NO verinosa de gran mida que pot arribar a fer 1,8 metres de longitud, tot i que sovint no sobrepassa el 1,5 metres.

Si ens fixem amb el cap, podem observar que els ulls són grans amb pupil·les rodones, també una línea en forma de V a la part posterior del cap que recorda a una ferradura, cosa que li dóna nom. Si ens fixem amb les escates que envolten l'ull veiem que té una filera d'aquestes que el rodegen, i que l'escata supralabial no es troba en contacte amb l'ull.

Presenta una coloració grisa olivàcia, marronosa, o bé, groc brunenc amb una sèrie de grans taques més o menys arrodonides que poden ser de color negre blavós o marrons envoltades de negre a la part dorsal. Als laterals presenten taques també, però aquestes són més petites. Mentre que el ventre pot ser taronja o groc amb taques fosques laterals.

La podem trobar a l'est i centre d'Espanya, a Portugal, al Nord d'Àfrica i a Itàlia (es pensa que en aquest país la serp de ferradura ha estat introduïda) entre els 0 i 2660 metres d'altitud.

Segons la IUCN "Hemorrhois hippocrepis" es troba en preocupació menor (LC), atès que les seves poblacions estan estables perquè toleren la modificació del seu hàbitat. Tot i així, es veuen amenaçades per eliminació directa per part nostre (humans), atropellaments i enverinaments, ja que aquesta serp s'alimenta de petits mamífers com serien els ratolins que poden haver estat enverinats i en conseqüència ella també acaba patint el dany.

Amb la col•laboració de Daniel Fernandez Guiberteau.

--------------------------------------------------------------------
Serpiente NO venenosa de gran tamaño que puede llegar al 1,8 metros de longitud, a pesar que a menudo no sobrepasa el 1,5 metros.

Si nos fijamos con la cabeza, podemos observar que los ojos son grandes y sus pupilas son redondas, también una línea en forma de V a la parte posterior de la cabeza que recuerda a una herradura, cosa que le da nombre. Si nos fijamos con las escamas que rodean el ojo vemos que tiene una hilera de estas que lo rodean, y que la escama supralabial no se encuentra en contacto con el ojo.

Presenta una coloración gris olivacea, marronosa, o bien, amarillo parduzco con una serie de grandes manchas más o menos redondeadas que pueden ser de color negro azulado o marrones rodeadas de negro a la parte dorsal. En los laterales presentan manchas también, pero estas son más pequeñas. Mientras que el vientre puede ser naranja o amarillo con manchas oscuras laterales.

La podemos encontrar al este y centro de España, en Portugal, Norte de África y en Italia (se piensa que en este país la serpiente de herradura ha sido introducida) entre los 0 y 2660 metros de altitud.

Según la IUCN "Hemorrhois hippocrepis" se encuentra en preocupación menor (LC), dado que sus poblaciones están estables porque toleran la modificación de su hábitat. Aún así, se ven amenazadas por eliminación directa por nuestra parte (humanos), atropellos y envenenamientos, puesto que esta serpiente se alimenta de pequeños mamíferos como serían los ratones que pueden haber sido envenenados y en consecuencia ella también acaba sufriendo el daño.

Con la colaboración de Daniel Fernandez Guiberteau

12/07/2017

Figuera - Higuera
“Ficus carica”

--------------------------------------------------
Arbre fruiter de fulla caduca de la família "Moraceae" que pot arribar als 10 metres d'alçada.

Presenta l'escorça grisenca i es pot observar una capçada ampla formada per fulles palmatipartides

Floreix de febrer a l'abril. Les flors es troben dins del siconi (f**a), d'aquestes n'hi pot haver de dos tipus.

Una cosa que crida l'atenció d'aquest arbre fruiter és la seva pol·linització. Les vespes de les figues "Blastophaga psenes" entren dins la f**a amb pol·len d'una altra f**a, pol·linitzen les flors femenines, ja que les masculines es troben inactives, la femella de la vespa fa la posta dins la f**a i mor. Primer naixeran els mascles i després les femelles. Mentre tot això va succeint, floreixen les flors masculines i es produeix la pol·linització. Els mascles de vespa fecunden i caben un túnel a les femelles perquè aquestes puguin sortir a pol·linitzar una altra f**a (només sortiran a l'exterior les femelles de la vespa, els mascles no sortiran del fruit).

Tot i que la podem trobar a llocs diversos, atès que és un arbre de conreu, aquesta espècie és nativa d'Iran, Kyrgyzstan, Tajikistan, Turkmenistan i Uzbekistan.

Antigament s'usava el làtex per a combatre càries dentals i berrugues a la pell. També es feia servir per quallar la llet.

-------------------------------------------------
Árbol frutal de hoja caduca de la familia "Moraceae" que puede llegar a los 10 metros de altura.

Presenta la corteza grisácea y se puede observar su copa ancha formada por hojas palmatipartidas.

Florece entre los meses de febrero a abril. Las flores se encuentran dentro del siconio (higo).

Una cosa que llama la atención de este árbol frutal es su polinización. Las avispas de los higos "Blastophaga psenes" entran dentro del higo con polen de otro higo, polinitzan las flores femeninas, puesto que las masculinas se encuentran inactivas, la hembra de la avispa hace la puesta dentro del higo y muere. Primero nacerán los machos y después las hembras. Mientras todo esto va sucediendo, florecen las flores masculinas y se produce la polinización. Los machos de avispa fecundan y cavan un túnel a las hembras para que estas puedan salir a polinizar otro higo (sólo saldrán al exterior las hembras de la avispa, los machos no saldrán del fruto).

A pesar de que la podemos encontrar a lugares diversos, dado que es un árbol de cultivo, esta especie es nativa de Irán, Kyrgyzstan, Tajikistan, Turkmenistán y Uzbekistán.

Antiguamente se usaba el látex para combatir caries dentales y verrugas a la piel. También se usaba para cuajar la leche.

02/07/2017

Territ tres dits - Correlimos tridáctilo
“Calidris alba”

--------------------------------------------------
Au limícola de mida petita que pot arribar als 40 - 45 cm d'envergadura.

Es caracteritza pels seus moviments nerviosos on trenquen les onades, ja que intenta fugir de l'aigua corrent, però un cop aquesta retrocedeix, torna a ocupar el lloc on estava.

Presenta un bec curt i punxegut, i cames fosques de la mateixa longitud que l'amplada del cos aproximadament.

El territ tres dits presenta un plomatge bastant pàl·lid, però durant el període nupcial, mostra una tonalitat ataronjada. Tot i que el ventre és blanc. L'adult no reproductor és de color gris molt clar amb els límits de les ales blancs i una taca carpal (vèrtex flexor de l'ala) fosca. El plomatge dels joves difereix dels adults per presentar més contrast, un pili (part superior del cap) fosc, els laterals del coll de color crema. En vol presenta visibles bandes pàl·lides longitudinals a les dues ales.

Segons la IUCN "Calidris alba" es troba en preocupació menor (LC), ja que presenta grans poblacions. Les seves principals amenaces són la pèrdua d'hàbitat (pèrdua i pertorbació de les platges), la grip aviar, contaminació ambiental, reducció dels cabals dels rius i pertorbació humana.

Amb la col·laboració de Ruben de Rivia
_____________________________________________________________

Ave limícola de pequeño tamaño que puede llegar a los 40 - 45 cm de envergadura.

Se caracteriza por sus movimientos nerviosos donde rompen las oleadas, puesto que intenta huir del agua corriendo, pero un golpe esta retrocede, vuelve a ocupar el lugar donde estaba.

Presenta un pico corto y puntiagudo, y piernas oscuras de la misma longitud que la anchura del cuerpo aproximadamente.

El correlimos tridáctilo presenta un plumaje bastante pálido, pero durante el periodo nupcial, muestra una tonalidad anaranjada. Aunque su vientre es blanco. El adulto no reproductor es de color gris muy claro con los límites de las alas blancos y una mancha carpal (vértice flexor del ala) oscura. El plumaje de los jóvenes difiere de los adultos para presentar más contraste, un pili (parte superior de la cabeza) oscuro, los laterales del cuello de color crema. En vuelo presenta visibles bandas pálidas longitudinales a las dos alas.

Según la IUCN "Calidris alba" se encuentra en preocupación menor (LC), puesto que presenta grandes poblaciones. Sus principales amenazas son la pérdida de hábitat (pérdida y perturbación de las playas), la gripe aviar, contaminación ambiental, reducción de los caudales de los ríos y perturbación humana.

Con la colaboración de Ruben de Rivia

28/06/2017

Gitana - Gitana
“Zygaena trifolii”

-------------------------------------------------
Lepidòpter de la família Zygaenidae, d'una mida d'entre 3-4 cm.

Presenta la morfologia típica de les papallones nocturnes, ales estretes i plegades sobre del cos com si fos una teulada, tot i que aquesta és diürna.

Es caracteritza pel color negre metàl·lic amb cinc punts vermells a l'anvers de les dues ales anteriors, coloració d'advertència de la seva toxicitat, ja que és capaç de sintetitzar àcid cianhídric, verí potent que serveix de protecció enfront a petits depredadors, aus o inclús rèptils, tot i que no funciona amb altres invertebrats que han desenvolupat mecanismes d'immunitat enfront d'aquestes substàncies. A més a més de la defensa química, per defensar-se dels depredadors es deixa caure entre la vegetació en cas d'amenaça o desplega les ales posteriors provocant un efecte llampec que provoca sorpresa i indecisió al depredador. Les ales posteriors són de color vermell amb la vora negre. També es poden destacar les seves antenes dentades. Es diferencia de "Z. filipendulae", ja que aquesta presenta 6 punts en lloc de 5.

Es pot observar entre els mesos de maig a setembre al Nord d'Àfrica i gran part d'Europa, en zones obertes amb vegetació abundant, prats humits, terres baixes costaneres, pantans i ribes dels rius. També li agrada els terrenys de pedra calcària i vores de carreteres podent arribar viure per sobre dels 2000 metres d'altitud.

----------------------------------------------
Lepidóptero de la familia Zygaenidae, de un tamaño entre 3-4 cm.

Presenta la morfología típica de las mariposas nocturnas, alas estrechaas y plegadas sobre del cuerpo como si fuera un tejado, a pesar de que esta es diurna.

Se caracteriza por el color negro metálico con cinco puntos rojos en las dos alas anteriores, coloración de advertencia de su toxicidad, puesto que es capaz de sintetizar ácido cianhídrico, potente veneno que sirve de protección frente a pequeños depredadores, aves o inclúso reptiles, a pesar de que no funciona con otros invertebrados que han desarrollado mecanismos de inmunidad frente a estas sustancias. Además de la defensa química, para defenderse de los depredadores se deja caer entre la vegetación en caso de amenaza o despliega las alas posteriores provocando un efecto relámpago que provoca una sorpresa e indecisión al depredador. Las alas posteriores son de color rojo con el borde negro. También destacan sus antenas dentadas. Se diferencia de "Z. filipendulae", puesto que esta presenta 6 puntos en lugar de 5.

Se puede observar entre los meses de mayo a septiembre en el Norte de África y gran parte de Europa, en zonas abiertas con vegetación abundante, prados húmedos, tierras bajas costeras, pantanos y orillas de los ríos. También le gustan los terrenos de piedra calcárea y bordes de carreteras pudiendo llegar vivir por encima de los 2000 metros de altitud.

Una mirada a la natura

03/03/2018

14/01/2018

15/10/2017

17/09/2017

01/09/2017

17/08/2017

09/08/2017

23/07/2017

17/07/2017

12/07/2017

02/07/2017

28/06/2017

Dirección

Página web

Notificaciones

Atajos

Compartir

Categoría