30/06/2026
No solc publicar aquestes coses per ací però, com diu el vídeo, el temps passa... i és ben cert, el temps passa i t'adones de tot el que tens al costat, que és el que t'ha ajudat a créixer per a arribar a ser la persona que eres hui.
Després d'uns dies assimilant tot el que he viscut, només tinc paraules d'agraïment per a tots els que heu confiat en mi, des de la Societat de Festers i l'Ajuntament d'Ontinyent, fins a totes les persones que, de manera directa o indirecta, m'heu ajudat a fer possible aquest vídeo.
Però en aquest post vull fer una menció especial a la meua família, eixe gran suport en els dies que et preguntes si vas fer bé d'acceptar un repte tan gran: posar-li imatge a unes festes que he viscut fins i tot abans de nàixer.
Gràcies, mare i pare; gràcies a vosaltres soc tot el que soc ara. Gràcies per ensenyar-me a voler aquesta festa, i així, poder transmetre-la en aquest vídeo.
Gràcies, Arantxa i Adrián, pel vostre carisma, el vostre apoyo en tot moment i el vostre bon humor, fins i tot quan les coses fallaven.
Gràcies a Lola i Rafa per aguantar eixos dies de tertúlia previs al vídeo, però sobretot gràcies a Laura Pla per bolcar-se en aquesta història boja i sense frens, per interpretar amb llengua de signes aquesta història i, per si fora poc, també en pictogrames, per a poder fer encara més inclusiu i visible aquest projecte.
Gràcies a la meua iaia, que en aquesta guerra tan gran, ací està, ben forta, veient com el seu net presenta el vídeo que tanta il·lusió li feia. Això sí, posant-me sempre al meu lloc i dient-me que els peus sempre han d'estar a terra. Gracies tia Ani per eixes xarraetes de vorer com podem enfocar el video i aquí podem preguntar.
I a tu, Ana, la meua incondicional, un dels meus pilars més importants.
Gràcies per eixes hores d'edició junts, eixos consells i eixes paraules que acabaven en abraçades quan no ho veia gens clar. Gràcies per aguantar cada segon d'aquest projecte al meu costat.
Vos estime 🍀🫂
