01/11/2020
Una de les avantatges de ser autònom, és que per feina, pots sortir encara que estiguis en confinament, jo si no f**g fotos no cobro, i si no cobro no menjo! Tenint en compte que a on anava, i a la hora que sortia no em trobaria ningú, (de fet les primeres, i úniques persones que m'he trobat han set els mossos, i quan he ensenyat la documentació pertinent, no m'han posat cap objecció, i fins hi tot m'han dit que tingues sort) m'he decidit a llevar-me d'hora, he tornat a fer el camí que ja he fet un pilot de cops, sense èxit, però jo masell cap a dalt!Amb els meus 96Kg, més els del primer confinament, més els del equip (un 150-600 que pesa un colló, un cos de Canon, i un d'Olympus per Multiplicar la focal per dos, més el trípode, més algun extra...) he enfilat cap a dalt de Cabrera per el collet de cal Vidrier.
D'hora, pujo a poc a poc, m'equivoco sovint de lloc i de camí. Però avui pintava be, les previsions eren de serena total, 0% de possibilitats de pluja (segons les apps del mòbil, i en Molina)
Després de parar-me un munt de cops per agafar aire...per l'equip, que pesa molt...jo no eh! arribo al lloc, aquest cop sense equivocar-me, després de set cops al final ho he après, i veig la lluna.
La Blue moon que diuen els ianquis.
La lluna de la castanyada i del "jaluin" dels collons.
Preciosa, en hora taronja, la dels fotògrafs torracollons que busquen la llum perfecte.
M'adono que altre cop, s'amagarà darrera d'uns núvols, els únics putus núvols del cel, que esperaven darrera del Pedraforca a que jo arribes per aixafar-me la guitarra com és habitual.
Però és igual, com cada cop que he pujat, ha valgut la pena.
El silenci, els colors, la frescor del matí i la llum del sol que va carenant de mica en mica: Començant per el Pedraforca, el més alt i més bonic, cornut i amb orgull, que carai!
Llavors davant seu vigilant el que pugui passar a la plana, Bellmunt, amb el Santuari penjat dalt del cim, i més avall a sota tota la serra del Feu amb el seu pilot de carenes.
No he aconseguit el que volia, però, he disfrutat i molt del moment, he guanyat jo.
Ni el putu confinament, ni els Mossos, ni les inclemències metereològiques, ni el calendari, ni l'agenda, han impedit que m'ho passi de conya! I a més...Hi tornaré un altre cop, fins a aconseguir la foto que vull. Serà per tossut!